A través del bosque negro

Ahir vaig fer una partideta al Señor de los Anillos LCG. Molta culpa la té el blog Susurros del bosque viejo, que m’ha fet reprendre este joc amb tantes o mes ganes que quan ho vaig comprar. Gràcies a aquest blog, he aprés a agafar-me el joc amb calma i disfrutar cada partida, cada escenari, i anar escalant a la marxeta. De moment vaig fer una partida (el primer escenari) amb el mazo bàsic de espiritu. Pues bé, el primer intent va ser un desastre, i després de 5 rondes ja havia perdut un heroi. La resta era qüestió de temps. Finalment, vaig haver de abandonar. Vaig tornar a escomençar i aquesta vegada la cosa va canviar prou: amb els guies de Lorien i els rastrejadors norteños les localitzacions desapareixien conforme apareixien. Damunt, amb «el saludo de los Galadrim» podia mantindre la meua amenaça per baix del valor dels enemics, el que feia que Dúnhere anara desfent-se d’ells abans de que s’acostaren. Fiinalment, vaig tindre la sort de comptar amb l’inestimable ajuda de Gandalf per a eliminar al vástago de Ungoliant, que era el que se’m podia presentar més complicat.

La veritat és que el joc està molt molt xulo, i el recomane a tot lo món. Hui faré la mateixa missió amb un mazo de tàctica. Tindré el problema quan isca a explorar, perquè la veritat és que són prou fluixets en eixe aspecte, però espere que a base de galtaes puga solventar aquesta debilitat. Ja vos contaré 😉

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *